Història

 

Fundació del club: Any 1919

 

La pràctica del futbol, l'esport més popular


En la llarga i consolidada tradició esportiva de Lliçà d'Amunt, el futbol hi ocupa un lloc ben destacat, no nomé perquè és la pràctica esportiva que es regularitza més aviat, sinó també pel nombre de jugadors que calen per practicar-lo. Quan a principis del segle XX encara no hi havia les estructures de club tal com es poden entendre avui, era una pràctica habitual entre els joves lliçanencs reunir-se improvisadament sense cap protocol i organitzar partits informals en qualsevol esplanada lliure de cultius amb els equips dels pobles veïns, iniciant, ja d'antuvi, rivalitats que tindrien - i encara tenen - continuïtat en èpoques més contemporànies.


Hom recorda que a principis dels anys vint ja hi havia un grupet de joves amb inquietuds futbolístiques a Lliçà d'Amunt, i que aquest grup havia estat entrenat per un jugador que aleshores ja despuntava en el Futbol Club Barcelona com a migcampista. es tractava d'Agustí Sancho, jugador impetuós i amb bona rematada de cap, que combinava l'amateurisme culer d'aleshores amb la seva professió de paleta.

 

Fotografia corresponent a un dels primers equips de futbol a Lliçà d'Amunt, probablement dels anys vint. Al darrere, el segon per l'esquerra és Josep Martí; el quart i el cinquè són Rafael Soley i Joan Sala. En aquests primers anys, amb una simple samarreta blanca ja n'hi havia prou com a uniforme.

 




A dalt, vers el 1950, el camp ja tenia una tanca d'obra. Asseguts, el mestre Morro, Jaume Nadal Ninet, Josep Jamira i el seu nét, el veterinari Lluís Torrent i Joan Relats. Al darrere, un parell de guàrdies civils, l'autzil Antonio Giménez i el seu fill, i Francesc Sampera.

 

Més tard encara, cap al 1934, un altre barcelonista, el defensa Ricard Galícia, una vegada retirat, també va donar un cop de mà - o de peu - als jugadors que aleshores formaven l'equip de Lliçà. Atès que va passar uns quants estius al poble - a les cases de can Noni i de can Vilageliu Vell, a l'entrada del poble venint de Lliçà de Vall - va ser fàcil que s'enrolés a l'equip i que fins en alguna ocasió hagués vestit la samarra lliçanenca.


Tanmateix, foren els joves Miquel Cladellas i Rafael Soley els qui des dels inicis del club hi estigueren vinculats, d'entrada com a jugadors i més tard com a directius. El primer, Miquel Cladellas, ja fou jugador d'aquell primer equip - extrem dret - des de ben jovenet i, poc més tard, Rafael Soley s'hi incorporà com a mig centre.

 

Tot plegat, a manca de dades més precises, sembla indicar que pels volts de 1919 ja hi havia a Lliçà d'Aumnt un grup de joves amb una mínima estructura organitzada, condició que els permetia participar en els primers torneigs comarcals que se celebraven, fet que demostra que, almenys a la comarca, l'equip local és un dels que gaudeix d'una major longevitat i experiència. 

A dalt una fotografia dels anys trenta. Ajupits, al centre, hi ha Isidre Lluch i Pere Gendra - ambdós amb un mocador al cap -; assegut a terra, Esteve Parera. Al darrere, dret i quart per l'esquerra, Josep Martí.

 

El camp, de la pastura a la pilota

 

Des dels inicis del futbol a Lliçà d'Amunt, a manca d'un espai condicionat que permetés jugar amb garanties, el jovent es procurava espais propers al riu Tenes, terrenys majoritàriament plans dedicats al cultiu d'horta i a les pastures, i que no oferien altre inconvenient que el d'haver d'anar a buscar, de tard en tard, alguna maldestra pilotada entre la vegestació riberenca.

En un primer moment s'improvisà un terreny de joc a la vora de can Godanya però, poc més tard, i encara abans de la Guerra Civil, hom es traslladà als terrenys que s'ocupen encara actualment, també propers al riu. El camp, aleshores, era un terreny que servia per a la pastura d'ovelles i, no sense pacífiques raons, els jugadors pogueren convèncer el pastor que menés el ramat cap a d'altres latituds.



Pere Arimon i Josep Martí, l'any 1958.



A dalt, els jugadors al camió d'en Malé, que els servia de transport. Josep Cladellas, Jaume Parera, Manel Valls, Josep Relats, Joan Vilageliu, Jaume Pi, Mariano Garriga, Josep Bellalta i Joan Relats, l'any 1953.



A sobre, un equip de Lliçà dels anys trenta. Ajupit, amb una cinta al cap, Esteve Parera, i al seu darrere Juanito de can Carnisser. A la dreta de paisà, en Josep Martí.



Fotografia de l'equip format per Ramon Puig, Queño, Anton Parera, Joan Sanglas, Josep Martí i Josep Cladellas. Ajupits, Baldiri Font, Isidre Duran, Jaume Parera, Joan Vilageliu i Joan Relats, l'any 1952.





A dalt, drets, Martí, Sanglas i Arimon; després del de la camisa més fosca, Queño i Parera, i a la gatzoneta Blanco, Vilageliu, Pedro, Duran i Arenys, l'any 1953.



A dalt Casaramona, Puig, Batlles, Martí, Bonet, Sanglas, Arimon, Vilageliu, Illa, Montes i Boluda, l'any 1954.

 

El nou terreny de joc, tanmateix, presentava un altre inconvenient, i és que el travessava l'antic camí que portava a can Moncau, de manera que només amb les ganes i la decisió dels jugadors - ajudats per altres voluntaris - es va aconseguir desviar el camí fent que aquest voregés el rectangle de joc.


Ja després de la Guerra Civil, a mitjan dècada dels anys quaranta, i una vegada comprovades les prestacions que podia oferir el camp de futbol, es prengué la resolució de delimitar el terreny de joc mitjançant un tancat. En un primer moment s'utilitzaren estaques i filat, però aquest elemental condicionament aviat es demostrà insuficient, perquè permetia l'entrada al recinte a qualsevol persona o animal sense problemes. Fou així que es determinà una solució més expeditiva i s'optà per aixecar una paret d'obra que garantís la integritat de l'equipament.


El finançament d'aquestes obres, en les quals s'arremangaren tant jugadors com aficionats, s'aconseguí amb les aportacions desinteressades d'alguns mecenes i també amb nombrosos donatius recaptats pel poble, que oscil·laren entre mil i cinc mil pessetes. Mercès a aquests donatius i aportacions, que demostraven a bastament una voluntat decidida del club, no només s'aconseguí vorejar el camp amb una paret d'obra, sinó que també s'aixecaren els primers vestidors del camp de futbol de Lliçà d'Amunt.
 




A la fotografia, Joan Vilageliu, Ramon Puig, Pere Arimon i Josep Martí, els quals jugaven amb l'equip del Santa Eulàlia quan a Lliçà d'Amunt no hi havia equip de futbol.

 

La ubicació del camp de futbol, just al costat del curs fluvial del Tenes, un riu normalment de cabal discret però sotmès a un règim estacional, comportava el risc de qualque inundació en cas d'avingudes fortes. Malauradament, això s'esdevingué en un parell d'ocasions, els anys 1962 i 1973, en què tant el terreny de joc com les tanques i la resta d'instal·lacions - banquetes, vestuaris, magatzem de material - es veieren afectades per les fortes pluges que caigueren a la comarca. Fou necessari, de nou, en ambdues ocasions, el concurs de braços voluntaris per refer tot allò que els aiguats havien deixat - mai més ben dit - en fora de joc.

Finalment, el terreny que ocupava el camp de futbol, fins aleshores propietat del senyor Rovira de Villar, fou comprat i escripturat per l'Ajuntament el 1973, de manera que jugadors i afició ja no s'haurien de procupar més pels possibles usos que podia tenir un solar tan ben situat. Des d'aleshores el camp passà a ser un dels equipaments municipals més importants, actualment flanquejat per l'avinguda dels Països Catalans.

 



A dalt, el banderí del CD Lliçà d'Amunt, emprat a partir dels anys setanta.



A la fotografia, diversos membres de l'equip, entre els quals hi ha Jaume Pi, Josep Cladellas, Josep Artigues, Josep Serrat, Francesc Cerdà, Josep Martí, Josep Pi, Francesc Padró, en Pere, Pere Arimon, en Jiménez i Cinto Viñeta, el 1965.



A dalt, el primer equip de Lliçà de la temporada 1955-1956.

 

 

Des dels inicis de la pràctica del futbol a Lliçà d'Amunt, aquesta es va regir per unes condicions elementals pròpies de l'època. Així en el vestuari, que al llarg de la història del club ha anat canviant segons les possibilitats econòmiques de cada moment.

Durant els primers anys - a les dècades dels anys vint i trenta - els futbolistes de Lliçà vestiren un blanc i blau arlequinat, però també el blau i grana, segurament per influència directa d'aquells primers mentors futbolístics lligats al club barcelonista.

En qualsevol cas, la vestimenta s'adaptava al tipus de roba que hom podia aconseguir, de manera que, durant força anys, una simple camisa blava, que era habitual que tothom tingués per anar a treballar en tasques de pagès, es mudava en uniforme i ja en feia les funcions. Quant al pantaló curt, l'afer era més delicat, i en molts casos s'optava per embastar la davantera d'uns calçotets blancs, que completaven l'uniforme.

 



A la fotografia, Joan Vilageliu aixeca una copa durant la Festa Major de 1957. Aquell dia l'equip local guanyà per cinc gols a un al Collblanc.

 



A mitjan anys seixanta també hi hagué un nou equip, el Raya Blanca, fruit d'una escissió dels elements més joves que volien més minuts de joc. La indumentaria d'aquella temporada tenia la particularitat d'incorporar a la samarreta - que algun jugador vesteix a l'inrevés - una franja blanca en diagonal.

 

No fou fins a mitjan dècada dels setanta que, gràcies a la intercessió de Joan Manent, es pogué comprar un equipament a imatge i semblança de la selecció brasilera, això és, samarreta groga i pantaló blau. En tots els casos, però, eren els mateixos jugadors els responsables del manteniment del vestuari i els qui s'arreglaven les botes - que a la dècada dels quaranta començaren a rellevar les espardenyes - ara clavant un tac, ara sargint un fil..., o bé les portaven a arreglar al Sabateret.

 

Els partits, l'entreteniment del diumenge a la tarda

 

Els partits, tant si eren a casa com a fora, solien disputar-se el diumenge a la tarda, sense cap entrenament previ atesos els compromisos laborals d'entre setmana. Els desplaçaments, si es jugava a prop, es feien a peu o en bicicleta - en cas d'anar, per exemple, a Parets, Santa Eulàlia de Ronçana o Lliçà de Vall -, encara que també era molt habitual que tota la plantilla s'encabís en el camió de la llet d'en Malé, que feia les funcions d'autocar.

Hom recorda l'anècdota esdevinguda vers mitjan dècada dels cinquanta. quan en ocasió d'haver d'anar fins a Castellar del Vallès, poc abans d'arribar a Caldes de Montbui, de sobte el camió quedà aturat en plena pujada. La coincidència féu que en aquell moment baixés pel mateix camí la camioneta de Francesc Periques Aimerich, el qual la usava habitualment per al transport porcí. De manera que, després de convèncer-lo, tot l'equip s'hi acomodà com pogué i feren cap a Castellar, on en veure'ls arribar amb la camioneta - i olorar-los - foren ovacionats al crit de «ja arriben els porcs de Lliçà!»

Val dir, tanmateix, que mentre no hi hagueren vestidors ni dutxes al camp de futbol, els jugadors lliçanencs - fos estiu o hivern - s'anaven a banyar al rec de la mina de can Coll, on actualment hi ha el parc del Tenes, indret ben proper a les intal·lacions esportives i recordat amb molta simpatia pels més veterans.


 



A la fotografia, Claudi Olivan rep un trofeu de mans del doctor José M.Liesa, l'any 1966.

 

 

 

L'organització del club, un equip federat

El setembre de 1940, just acabada la Guerra Civil, els aficionats al futbol de Lliçà d'Amunt decidiren organitzar-se formalment com a club federat i, d'aquesta manera, presentaren llur sol·licitud a la Federació Catalana de Futbol. La petició que feren s'acompanyava dels estatuts del club en els quals constava que aquest s'anomenava Club Deportivo Llissá de Munt.





A dalt, l'equip juvenil de la Divisió d'Honor. Entre altres, Joan Vilageliu, Jordi Batlles, Pepe, Josep Moret, Josep Castells, Barragan, Casado, Roca, Pere Arimon i Rueda.

 

La junta gestora d'aquells anys estava integrada pels joves Miquel Cladellas Bellavista, Josep Martí Pou, Esteve Parera Estapé, Bartomeu Sibat Vilarrasa i Josep Maria Valls Espinet, els quals ben aviat reberen la conformitat a la seva petició, ja que el nou club complia el requisit indispensable de tenir tots els avals que garantien la idoneïtat política de la junta.

 



Imatge del 1965, amb Claudi Olivan, Josep Cladellas, el nen Jordi Cladellas, Joan Cladellas i un jugador visitant.

 

Després de poc temps a la presidència, Bartomeu Sibat fou substituït per Miquel Cladellas, el qual s'acompanyà de Josep Martí Pou, Joan Prims Sanromà, Pere Gendra Mompart, Rafael Soley Agustí, Domingo Vilageliu Baulenas i Francesc Mengual Felip, els nous membres de la junta que es feien càrrec de tots els avatars quotidians del club: la gestió de socis, el material esportiu, el manteniment de les instal·lacions, etc.

 



Fotografia de mitjan dècada dels seixanta, amb Jiménez, Martí, Arimon, Pi, Padró, Cladellas, Mas, Capel, Viñeta, Pere i Olivan.

 



Imatge de final dels seixanta, drets, Padró, Pi, Martí, Cerdà, Serrat, Artigues, Pere. A la gatzoneta Nadal, Vilageliu, Arimon, Viñeta i els dos últims, Olivan i Cladellas.



Imatge de final dels seixanta, amb els protagonistes que a la fotografia anterior, però amb Esteve Noguera com a porter.

 

Tot i la popularitat del futbol - se sap que l'any 1948 el club tenia una vuitantena de socis -, sembla que alguns problemes d'organització interna ocasionaren la baixa del club a la Federació, ja que a la temporada 1951-1952 s'hi tornar a donar d'alta, també amb Miquel Cladellas com a president, acompanyat d'Esteve Bometón Mavilla, Pere Gendra Mompart, Josep Sala Torras, Josep Martí Pou, Jaume Nadal Grau, Josep Jaumira Roca, Antonio Giménez Sala, Jaume Font Rovira i Climent Nadal Xicota.

Pocs anys després, el 1955, el club torna a canviar de president - ara ho serà Joan Sala Rocaries - i també de nom; passà a anomenar-se Unión Deportiva Llisanense. L'escut té la forma d'un triangle isòsceles invertit amb el nom del club a la part superior. Dins del triangle hi ha tres figures: al centre superior, unes graelles amb el mànec a sota; a la part baixa, una pilota de futbol; l'altra figura és la d'un peix amb el cap amunt i el ventre mirant enfora.

aquest canvi de nom, junt amb altres renovacions parcials de la junta directiva - que també ser` encapçalada per Bartomeu Sibat Vilarrasa - es mantindrà fins el 1974, moment en què es recupera l'antic nom de Club Deportivo Llissá de Munt i es canvia la imatge de l'escut. La pràctica del futbol continuarà encara ben activa; és més, durant aquests anys, a causa del creixement de la població, s'hi incorporarn molts jugadors d'origen divers.





A dalt, l'equip de veterans a principis dels anys setanta, Josep Martí, Àngel Espinosa, Josep Parra, Claudi Olivan, Pablo Muñoz, Vincenç Comadran, Cinto Viñeta, Josep Guix, Joan Vilageliu, Jaume Tusell i Juan Reyes.



A dalt, dues fotografies corresponents a un partit contra els veterans de l'Espanyol, l'any 1975, amb els capitans Vilageliu i Parra i la senyora Murio.



Fotografia corresponent a l'equip juvenil de Lliçà de l'any 1974.

Els anys de gloria al club

APARTAT EN DESENVOLUPAMENT
--------------------------------------------------------------------------------------------
Entre l'any 1998 i 1999 el club i el poble van viure una fita històrica, el Primer Equip aconseguia per primera vegada pujar a la categoria de Preferent. Durant la temporada van tenir a tot el poble enganxat a l'equip gràcies a la seva bona ratxa de resultats que els van mantenir tota la temporada lluitant per l'ascens. 
 
Aquest equip està considerat un dels equips històrics del nostre club pel que van aconseguir en aquell moment.
 
La Junta del club en aquell moment, era presidida per en Tomás Gomez. 
 
En el partit d'anada del playoff els nostres van jugar a casa i van guanyar per 4 a 2 al Sporting Martorell.
La tornada del playoff d'ascens es van desplaçar a Martorell 3 autocars plens de gent poble i molts cotxes particulars. El resultat va ser de empat a 1 que donava l'ascens al club per primer vegada a Preferent.
 
Amb l'ascens el club va passar a ser el segon equip de la comarca per darrere del Granollers, ja que aquella mateixa temporada van descendir de Preferent el Sant Celoni i el Canovelles.
 
Fotografia corresponent al Primer Equip de Lliçà que va aconseguir l'ascens a Preferent l'any 1999.
 
La temporada de Preferent l'equip, l'entrenador en aquell moment, Lluis Bach, es va basar en l'experiència i la base de l'any anterior per confeccionar la plantilla. 
 
 
Malauradament l'equip no va poder salvar la categoria.
 
--------------------------------------------------------------------------------------------
 
 

El dissabte 10 d'abril del 2004, el camp de futbol va acollir la primera edició del Torneig de Futbol Base Puiggraciós. Aquest torneig va comptar amb la participació dels equips de futbol base de categoria benjamí dels municipis de Bigues i Riells, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà de Vall, Caldes de Montbui, l'Ametlla del Vallès,la Garriga, Llerona i Lliçà d'Amunt. La Regidoria d'Esports de l'Ajuntament va col·laborar amb l'aportació de medalles per a tots els jugadors participants i plaques commemoratives per a tots els clubs participants.

La temporada 2004/2005, el futbol, el bàsquet i el futbol sala de l'Escola Esportiva Municipal del poble, que acollia jugadors de 5 a 10 anys, van passar a formar part dels equips base del nostre club, el Club de Bàsquet Lliçà d'Amunt i el futbol Sala Vall del Tenes, respectivament.

El 12 d'octubre del 2005 en l'acte de presentació de la temporada dels nostres equips del club, es va presentar a més a més l'himne del club (amb lletra i música de dos lliçanencs) i de la pàgina web del club (una pàgina diferent a la qual tenim actualment), que es van estrenar aquell dia.

El president del club en aquell moment, Jaume Seuma, destacava amb molt d'orgull el fet de ser el segon club de la comarca, després del Granollers, amb més equips -un total de 19-, formats en un 99% per esportistes de Lliçà d'Amunt. Seuma també va destacar que després de 90 anys d'història del club, finalment tenia un himne.

A finals de gener del 2007, l'Ajuntament va adjudicar les obres de la cobertura de les grades del camp municipal de futbol a l'empresa Isocubiertas SL. 

Durant el primer trimestre de l'any es va construir aquesta cobertura, que serviria segons el regidor d'Esports i exjugador del club, Juan José Salvador, per protegir de les inclemències meteorològiques i faria més agradable l'estada dels aficionats a les activitats esportives que es fan al camp municipal de futbol al llarg de l'any. També es van col·locar seients del color del club (blau cel) i es va habilitar un espai per què les persones discapacitades que es desplacen amb cadira de rodes poguessin accedir-hi fàcilment.
D'altre banda, es van realitzar millores a la pista poliesportiva annexa al camp municipal de futbol, que en aquell moment utilitzaven el Club de Bàsquet Lliçà d'Amunt i el Futbol Sala Vall del Tenes per entrenar.

 

Fotografia corresponent al camp de futbol abans de fer la cobertura de les grades.

 

Al llarg del 2007 el Club Esportiu Lliçà d'Amunt va iniciar una campanya per captar noies i poder crear equips de futbol femení. Poc després apareixerien els equips femenins en el club.

L'any 2012 el club canvia la Junta Directiva presidida per Miguel Rica, que amb una gestió molt qüestionada del futbol base, va crear més d'un rebombori entre la gent del club fins el punt de que molta gent del club acabés demanant la seva dimissió. La nova Junta Directiva presidida per Jose Ariza va entrar amb molta il·lusió de fer una bona feina i amb les ganes i l'esforç de recuperar el club tan socialment com econòmicament.

El 3 de febrer del 2013 el club inaugurava una nova pàgina web (l'actual web, www.cellicadamunt.com), i a més d'això es va aventurar en les xarxes social amb una pàgina oficial de Facebook (Club Esportiu Lliçà d'Amunt) i de Twitter (@Llicadamunt).

El principi de la temporada 2013/2014 va començar amb un contratemps que va sobtar a molts, la Junta Directiva es va trobar que havien robat uns sis metres de coure de l'enllumenat del camp de futbol durant l'estiu. Això va dificultar la pretemporada dels equips més adults durant les primeres setmanes, ja que van estar al voltant d'un mes sense pràcticament llum en els entrenaments i partits.

El setembre de 2014, amb l'arribada de la nova temporada, el club va renovar tota la roba de partit per a tots els equips del club, després de tenir anteriorment l'equipament de partit de marques com Rasán i Umbro entre d'altres, la nova marca seria Mercury. El club ja portava més d'un any amb roba de la marca Mercury de passeig i entrenament, i finalment van decidir donar aquest pas.

L'estiu del 2016, la gespa artificial va ser renovada per una nova d'última generació. L'antiga gespa es va reutilitzar per cubrir la pista de futbol sala, coneguda com La Bombonera, i poder utilitzar-la l'Escola pels seus partits durant tot l'any.

També es va habilitar un mòdul per fer-la servir com a aula d'estudi pels jugadors del club i en el bar del club es va incorporar una terrassa amb carpa. També el club va canviar la marca de roba, passaria a ser John Smith. En aquest cas es renovaria tota la roba d'entrenament, passeig i la segona equipació del club, que abandonava el color taronja elèctric per passar a ser negre.

A finals del 2017, el club es va unir a la Xarxa social Instagram (@cellicadamunt).

A l'inici de la temporada 2018/2019 el club renova la roba de partit i es passa a la marca John Smith, que des de feia dues temporades ja es portava en tota la roba d'entrenament i passeig del club.

L'any 2019 el club celebra l'any del centenari. En motiu del centenari es modifica l'escut del club fent-hi referència.

 

També es torna a canviar la marca de tota la roba. Tornem a portar Umbro tant a dins com a fora del terreny de joc. El club també habilita una part del mòdul de l'aula d'estudi com a gimnàs per poder fer treballs específics de recuperació i preparació dels futbolistes.

La temporada 2019-2020 vas quedar anul·lades en el futbol base per culpa de la Pandèmia generada per la Covid-19. El futbol amater van tenir ascensos tal i com va quedar la classificació en aquell moment. En aquest cas l'Amater que es trobava en segona posició va obtenir l'ascens a Tercera Catalana. Encara que finalment no es va fer servir la plaça ja que l'equip i el club van considerar una millor opció no pujar l'equip de categoria.

La temporada 2020-2021 també va estar afectada per la Covid-19. Fins a final de Març del 2021 no es va poder començar les competicions en el Futbol Base. Mentre que les competicions d'Amater, ja començades, es van reprendre també a excepció de Segona Catalana.

La temporada 2021-2022 al no sortir cap candidat a la presidencia del club es va començar el canvi de Junta Directiva de Jose Ariza, que després de 10 anys al capdavant van voler deixar pas a gent nova amb idees fresques i ganes de fer millorar el club. Així mateix, el 5 de Febrer del 2022 es va celebrar l'assemblea de socis que va ratificar la nova Junta Directiva presidida per Carlos Gonzalez.

Al maig del 2022 l'Ajuntament fa el canvi d'enllumenat del camp de futbol i es passa a tenir enllumenat LED. Un enllumenat més sostenible i més fàcil de fer servir.

La temporada 2022-2023 el club va renovar tota la roba de partit i entrenament per a tots els equips del club, amb la marca Joma.

La temporada 2023-2024 el club va renovar la segona equipació amb el nou color salmó.

 

Actualitat

El nostre estadi és el Municipal Parc del Tenes i actualment és de gespa artificial.

        

 1a Equipació        2a Equipació         3a Equipació        

El club té com a equipació local, samarreta blau celest, pantalons blancs i mitjetes blau celest.

La segona equipació és samarreta negra, pantalons negres i mitjetes negres.

La tercera equipació és samarreta taronja, pantalons blau marí i mitjetes blau celest.
 

Temporades del Primer Equip


La temporada 1991/1992 el Primer Equip queda en quarta posició del grup 2 de Primera Territorial Catalana i es mantè a la categoria.
La temporada 1992/1993 el Primer Equip queda en cinquena posició del grup 2 de Primera Categoria Territorial i es mantè a la categoria.
La temporada 1993/1994 el Primer Equip queda en setena posició del grup 2 de Primera Categoria Territorial i es mantè a la categoria.
La temporada 1994/1995 el Primer Equip queda en tretzena posició del grup 2 de Primera Categoria Territorial i aconsegueix mantenir a la categoria.
La temporada 1995/1996 el Primer Equip queda en onzena posició del grup 2 de Primera Categoria Territorial i es mantè a la categoria.
La temporada 1996/1997 el Primer Equip queda en onzena posició del grup 2 de Primera Categoria Territorial i es mantè a la categoria.
La temporada 1997/1998 el Primer Equip queda en desena posició del grup 2 de Primera Categoria Territorial i es mantè a la categoria.
La temporada 1998/1999 el Primer Equip queda en segona posició del grup 4 de Primera Categoria Territorial i puja en el playoff d'ascens a Preferent Categoria Territorial.
La temporada 1999/2000 el Primer Equip queda en setzena posició del grup 1 de Preferent Categoria Territorial i baixa a Primera Categoria Territorial.
La temporada 2000/2001 el Primer Equip queda en dissetena posició del grup 4 de Primera Territorial Catalana i baixa a Segona Territorial Catalana.
La temporada 2001/2002 el Primer Equip queda en primera posició del grup 9 de Segona Territorial Catalana i puja a Primera Territorial Catalana.
La temporada 2006/2007 el Primer Equip queda en dotzena posició del grup 4 de Primera Categoria Territorial i es mantè a la categoria.
La temporada 2007/2008 el Primer Equip queda en tercera posició del grup 4 de Primera Categoria Territorial i es queda a un pas de pujar a Preferent Territorial.
La temporada 2008/2009 el Primer Equip queda en setena posició del grup 4 de Primera Categoria Territorial i es mantè a la categoria.
La temporada 2009/2010 el Primer Equip queda en tretzena posició del grup 4 de Primera Categoria Territorial i aconsegueix mantenir a la categoria.
La temporada 2010/2011 el Primer Equip queda en divuitena posició del grup 4 de Primera Categoria Territorial (passarà a dir-se Segona Catalana) i baixa de categoría a Segona Categoria Territorial (passarà a dir-se Tercera Catalana).
La temporada 2011/2012 el Primer Equip queda en primera posició del grup 9 a Tercera Catalana i torna a pujar a Segona Catalana. Al quedar en primera posició va poder jugar la Copa Catalunya, on va arribar fins a la Segona Eliminatòria.
La temporada 2012/2013 el Primer Equip queda en vuitena posició del grup 4 de Segona Catalana i es mantè a la categoria.
La temporada 2013/2014 el Primer Equip queda en divuitena posició del grup 4 de Segona Catalana i baixa a Tercera Catalana.
La temporada 2014/2015 el Primer Equip queda en cinquena posició del grup 9 de Tercera Catalana i es mantè a la categoria
La temporada 2015/2016 el Primer Equip queda en divuitena posició del grup 9 de Tercera Catalana i baixa a Quarta Catalana.
La temporada 2016/2017 el Primer Equip queda en segona posició del grup 8 de Quarta Catalana. En el playoff d'ascens no va aconseguir l'ascens i es mantingué a Quarta Catalana.
La temporada 2017/2018 el Primer Equip queda en segona posició del grup 9 de Quarta Catalana. En el playoff d'ascens va aconseguir l'ascens a Tercera Catalana.
La temporada 2018/2019 el Primer Equip queda en setena posició del grup 9 de Tercera Catalana i es mantè a la categoria.
La temporada 2019/2020 el Primer Equip queda en vuitena posició del grup 9 de Tercera Catalana i es mantè a la categoria (La lliga va finalitzar a falta de 10 jornades a causa de la Pandèmia global de la COVID-19). Totes les lligues regionals van quedar sense descensos i només es van contar ascensos. Les temporades de futbol base van quedar anul·lades. L'únic ascens que es va produir al club va ser per primera vegada el de l'Amater "B" a Tercera Catalana, encara que finalment van renunciar a la plaça.
La temporada 2020/2021 el Primer Equip queda en divuitena posició del grup 9 de Tercera Catalana. La FCF decidiria anul·lar tots els descensos de Primera i Tercera Catalana pel Covid-19, ja que es va disputar una volta només de la lliga i molts clubs van estar en contra de que hi hagués descensos amb la situació que es va viure. Per tant el Primer equip no va baixar de categoria.
La temporada 2021/2022 el Primer Equip queda en novena posició del grup 9 de Tercera Catalana i es mantè a la categoria.
La temporada 2022/2023 el Primer Equip queda en desena posició del grup 9 de Tercera Catalana i es mantè a la categoria.
La temporada 2023/2024 el Primer Equip es troba en desena posició del grup 9 de Tercera Catalana.

Torna a dalt

    

Llocs web d'interès

 

                        

Patrocinadors

Ajuntament       canalizacionesDovil            AGD       ViversErnest3_small_1       transports%20i%20serveis%20pou%20padros1_1       JOM1_1       KAIA_1          LA%20CRUI%CC%88LLA1      La%20lli%C3%A7anenca      Ferreteria%20Estornell      Grup%20Catalana%20Occident_1      LOTERIA      neteges%20estela_1     arimonlogistics     Vila%20Motorsport     Centre%20Odontologic